Els Reines medievals de la Corona d'Aragó i el regne de València

Violant d'Hongria - La Reina Fundadora

Nascuda a Esztergom (Hongria) cap al 1216 i morta a Osca (Aragó) en 1251, entorn dels 35 anys. Tingué sis filles i quatre fills. Des del seu casament amb Jaume I en 1235 exercí una destacada tasca com a consellera reial, en especial en el procès de conquesta de les terres valencianes i en el tractat que estipulà les fronteres meridionals del Regne de València.

Constança de Sicilia - La Reina de le Vespres Sicilianes

Nascuda a Catània (Sicilia) cap al 1248 i morta a Barcelona en 1302, entorn dels 54 anys. Tigué quatre fills i dos filles. El seu casament amb el futur Pere el Gran fou el fet transcedental que induí a la conquesta de Sicilia en 1282 i marcà l'orientació itàlica de la Corona d'Aragó durant les centúries posteriors. En paraules de Dante a la Divina Comedia, va ser "la mare de l?honor de Sicilia i d'Aragó".

Blanca d'Anjou - La Reina de la Pau

Nascuda a N'apols en 1280 i morta a Barcelona en 1310, entorn dels 30 anys. Tigué cinq fills i cinc filles. El seu casamente en 1295 amb Jaume II suposè la fi de la cruenta guerra que havia enfrontat els Anjou i el papat amb els Aragó a causa de la presa de Sicilia. Per aixó fou nomenada "la santa reina Dona Blanca, de Santa Pau". Va morir de febres puerperals després de deu parts pràcticamente consecutius.

Maria de Xipre - La Reina d'Ultramar

Nascuda en algun lloc de Xire cap al 1279 i morta a Barcelona en 1322, entorn dels 43 anys. No tingué fills. El seu casament amb Jaume II en 1315 estava destinat a posssibilitar l'herència del tron dels regnes de Xipre i Jerusalem per la casa reial aragonesa, pèroles expectatives quedaren prompte truncades, la qual cosa provoca l'allunyament entre els monarques i el retir de María a Barcelona i Tortosa.

Elisenda de Monteada - La Reina de Pedralbes

Nascuda tal vegada a Aitona (Catalunya) cap al 1292 i morta a Barcelona en 1364, entorn del 72 anys. No tingué fills. El seu casament amb Jaume II en 1322 donà inici a un matrimoni cracterizat pel respecte, l'atenció i la companyonia durant els darrers cinc anys de vida del monarca. Fundà el monastir de Santa Maria de Pedralbes en 1327, al costat del qual residí fins a la seua mort.

Elionor de Castella - La Reina Rebutjada

Nascuda en algun lloc de Castella cap al 1307 i morta a Castrojeriz (Castella) en 1359, entorn dels 52 anys. Tingué dos fills. Des del seu casamnet amb Alfons el Benigne en 1329 estigué enfrontada amb bona part de les viles reials de la Corona, en especial les del Regne de València, la qual cosa ocasionà el motí de Francesc de Vinatea en 1332. Ala mort del rei hagué de fugira terres castellanes.

Maria de Navarra - La Reina de la Unió

Nascuda probablemet en algun lloc de Navarra o França cap al 1326 i morta a València en 1347 entorn dels 21 anys. Tingué tres filles i un fill. el fet que, a partir del seu casament en 1338 amb Pere el Ceremoniós, els seus tres primeres descendents forent xiquetes induí el rei a fer reconéixer la primogènita, Cosntança, com hereva del tron, la qual cosa ocasionà la revolta de la Unió. Va morir just al inici d'aquell conflicte.

Elionor de Portugal - La Reina de la Pesta

Nascuda probablement en algun lloc de Portugal en 1328 i morta a Xèrica en 1348, entorn dels 20 anys. No tingué fills. A partir del seu casament amb Pere el Ceremoniós en novembre de 1347 visqué en primera persona les fets de la revolta de la Unió, però va morir abans que passara un any, víctima del primer gran brot europeu de pesta negra.

Elionor de Sicilia - La Reina Gran

Nascuda en algun lloc de Sicília en 1325 i morta a Lleida en 1375, entorn dels 50 anys. Tngué tres fills i una filla. El seu casament amb Pere el Ceremoniós en 1349 doná lloc a un llarg període d'estabilitat matrimonial i successòria en la Corona. Mostrà àmplies dots de comandament i fou la primera reina a ostentar el càrrec de lloctinent general.

Sibil.la de Fortià - La Reina Empordanesa

Nascuda probablement a Fortià (Catalunya) cap al 1350 i morta a Barcelona en 1406, entorn dels 56 anys. Tingué un fill i una filla. La seua pertinença a una familia de la baixa noblesa de l'Empordà ocasionà el seu enfrontament amb els infants Joan i Martí a partir del seu casament amb Pere el Cremoniós en 1377. A la mort del rei hagué de retornar totes les donacions, rebudes a canvi d'una pensió vitalícia.

Violant de Bar - La Reina Ostentosa

Nascuda probablement en algun lloc del nord de França cap al 1365 i morta a Barcelona en 1431, entorn dels 66 anys. Tingué tres fills i tres filles. després del seu casament amb Joan d'Aragó en 1380 i la seua accessió al tron en 1387, el seu regnat es caracterizà per l'exuberància de la corte reial, ja que esmerçaren tota la seua fortuna en exhibir un luxe constant. La manca de descendents masculins feu que la Corona passara al seu cunyat, Martí.

Maria de Luna - La Reina Compromesa

Nascuda probablemet en alagun lloc d'Aragó cap al 1356 i morta a Vila-real en 1406, entorn dels 50 anys. Tingué tres fills i una filla. Col-laborà intensament amb el seu marit, l'infant Martí, amb qui es casà en 1372, en la presa de sicília per a la casa reial aragonesa. Psteriorment exercí importants tasques de govern en els diversos regnes de la Corona d'Aragó a partir del moment en que Martí accedí al tron en 1396.

Margarida de Prades - La Reina de l'Esperança

Nascuda possiblement a Falset (Catalunya) cap al 1388 i morta a Riudoms (Catalunya) en 1429, entorn dels 41 anys, Tingué un fill en sefones noces. El seu casament amb Martí l'Humà en 1409 es produí amb l'objetiu d'obtindre un descendent masculí per la dinastia reial aragonesa, atés que n'havient mort tots. Tanmateix, no es quedà embrassada en els huit mesos i mig que durà el matromoni fins a la mort del monarca.

Elionor d'Alburquerque - La Reina Rica

Nascuda en algun lloc de Castella cap al 1374 i morta a Medina del Campo (Castella) en 1435, entorn als 61 anys. Tingué cinc fills i dos filles. L'inmens patrimoni que havia heretat a terres castellanes ajudà el seu marit, l'infant de Castella Ferran de Trastàmara amb qui es casà en 1393, a ser escollit com a nou monarca de la Corona d'Aragó en el Compromís de Csp de 1442. A la seua mort es retirà als seus dominis castallans.

Maria de Castella - La Reina Governant

Nascuda a Segòvia (Castella) en 1401 i morta a València en 1458, a punt de complir els 57 anys. No tingué fills. Allunyada del seu marit, Alfons el Magnànim, amb qie es casà en 1415 i que passà la major part del regnat a Nàpols, assumí destacadaes responsabilitats politiques com a lloctinent dels regnes ibèrics de la Corona d'Aragó

Joana Enriquez - La Reina Animosa

Nascuda possiblement a Torrelobatón (Castella) en 1425 i morta a Tarragona en 1468, entorn dles 43 anys. Tingué tres filles i un fill. Es csà en 1447 amb l'infant d'Aragó i rei de Navarra Joan, al qual auxilià en les seues guerres primer al territori navarrés i després a Catalunya, quan heretà el tron de la corona d'Aragó. de fet va morir en plena Guerra Civil catalana

Isabel de Castella - La Reina Forta

Nascuda a Madrigal de las Altas Torres (Castella) en 1451 i morta a Medina del Campo (Castella) en 1504, als 53 anys. Tingué quatre filles i un fill. Esdenvingué reina de Castella en 1474 i, després d'una guerra civil, posà fi als conflictes castellans, Pel seu casament en 1469 amb Ferran d'Aragó s'acabà produint la unió castellanoaragonesa i, desprès de la conquesta de Granada i l'expulsió dels jueus, forn anomenats els reis Catòlics.

Germana de Foix - La Reina Virreina

Nascuda possiblement a Maseras (Foix) en 1448 i mort a Llíria en 1536, entorn dels 48 anys. ingué un fill. Es casà en 1506 amb Ferran el Católic i tinguerem un descendent, Joan, que hauria comportant que les Corones d'Aragó i de Castella quedaren desunides, però va morir a les poque hores de nàixer. A la mort del rei fou nomenada virreina del regne de València, on reprimí els agermanats i mantingué una sumptuosa cort renaixentista,